Comunicació

"Sgeun un rceinete etsduio de una uivenrsdiad ignlsea, no ipmotra el odren en el que las ltears de una plabara etsan ersciats, la uicna csoa ipormtnate es que la pmrirea y la utlima ltera esten ecsritas en la psiocion cocrrtea. El rsteo peuden estar ttaolmntee mal y aun pordas lerelo sin pobrleams...".

Aquest es el típic text que surt quan parlem de comunicació. On, a pesar de la dislèxia gràfica, s'entén tot el que posa.

En la comunicació els elements linguístics són: l'emissor (que emet el missatge), el missatge (la informació transformada a través d'un codi), el receptor (persona que rep el missatge), el canal (mitjà pel que es transmet el missatge verbal o no), el codi (sistema de signes i regles identificables per l'emissor iel receptor), context (situació real en que té lloc la comunicació) i el soroll (pertorbació del canal de comunicació).

En la comunicació lo decisiu no és el que es diu o el que es vol dir, sinó lo que l'altre entén. Això s'anomena percepció.